El que vull transmetre amb el meu autoretrat és que tota imperfecció té la seva bellesa.

Des que tinc 8 anys he tingut acne, i sempre ha estat la meva major inseguretat. Mai m'he vist atractiva perquè comparava la meva pell amb la dels meus companys de classe. A partir d'aquell moment, els meus pares em van portar a un munt de metges i dermatòlegs per comprovar si era normal que a una nena que encara no ha començat a pubertat tingués aquelles aberracions que li sobresortien de la cara (i de tot el cos en general). Vaig provar de tot: cremes, locions, mascaretes, tractaments facials, medicaments, pastilles, etc. però no se n'anaven! I no va ser fins a l'any passat que el dermatòleg em va receptar l'Accutane, un farmacèutic molt potent per eliminar l'acne, i per fi es van anant esfumant. Òbviament, no se'n van completament, però tens menys quantitat i s'assequen.

Durant tot aquest procés, sobretot al final, també vaig passar per etapes on em vaig acostumar a la meva pell i, fins i tot, em podia arribar a agradar. Per aquesta raó el meu fotomuntatge. Expressa com una de les majors imperfeccions pot arribar a no ser-ho, a convertir-se en una papallona després d'haver estat tancada durant molt de temps al seu capoll. Les constel·lacions són creacions perfectes de l'univers, una entitat. Hem de normalitzar tenir gran i no fantasiejar amb tenir una pell perfecta, perquè això és l'estrany.

Els noms de les constel·lacions els he basat en trets de la meva personalitat, tant positius com negatius, per explicar que no només et poden sortir grans per raons negatives com pot ser l'estrès, la manca de son o la mala alimentació, sinó que també et poden sortir per un èxtasi o simplement genètica. I que tot és acceptar-se tal com ets!