DIAFRAGMA
EFECTE ÒPTIC
ISO
PLA
GRAN PLA GENERAL
PLA GENERAL
PLA CONJUNT
PLA SENCER
PLA AMERICÀ
PLA MIG
PRIMER PLA
PRIMERÍSSIM PRIMER PLA
PLA DETALL
PLA PICAT
PLA CONTRAPICAT
PLA ZENTIAL
PLA NADIR
PANTALLA PARTIDA
PLA SUBJECTIU
PLA IMPOSSIBLE
PLA ABERRANT
QUADRE DINS DE QUADRE
PANORÀMICA
TRAVELLING
ZOOM
PROFUNDITAT
DE CAMP
REGLA DELS TERÇOS
WHITE BALANCE
El diafragma és l'element que s'encarrega de regular el pas de la llum en una càmera. Està format per una sèrie d'aspes que, segons s'obren o es tanquen, controlen la quantitat de llum que arriba al sensor.
Un efecte òptic és una il·lusió que fa el sentit de la vista i que ens fa percebre la realitat de diverses formes.
L'ISO en fotografia fa referència a la sensibilitat del sensor de la càmera de fotos a l'hora de captar la llum. És una escala que determina el grau de sensibilitat del sensor d'una càmera de fotos digital respecte a la llum que es projecta sobre el sensor.
Un pla és l'espai que recull la filmació en relació amb la figura humana, els quals segons la seva dimensió es poden anomenar de diferents maneres.
Pla amb una visió molt general que mostra un gran escenari o una multitud.
Pla molt semblant al GPG. Té una visió panoràmica més reduïda. Presenta un entorn o un paisatge de grans dimensions.
Pla on surten dues o més persones senceres.
Pla on surt la figura humana sencera: de cap a peus.
Pla mitjà, una mica més llarg, que pren com a referència la figura humana des dels genolls cap amunt.
Pla que et talla per la cintura, captant la part superior del cos.
Pla que abasta des de les espatlles fins al cap d'una persona.
Pla que enquadra només la cara del personatge, del front a la barbeta. Retalla encara més el primer pla, però no arriba a ser un pla detall.
Es basa a enquadrar un objecte o una acció determinada amb la intenció de dirigir la mirada de l'espectador.
El pla picat és una angulació obliqua de la càmera, la qual es col·loca mirant cap avall, sobre l'escena.
El pla contrapicat és una angulació obliqua inferior de la càmera, la qual es col·loca mirant cap amunt.
El pla zenital és aquell en què l'eix òptic és perpendicular a terra. O, dit altrament, aquell en què el pla focal és paral·lel al terra, i la imatge obtinguda ofereix un camp de visió orientat de dalt a baix.
El pla nadir és aquell en què l'eix òptic de la cambra és perpendicular a terra, de manera oposada al pla zenital.
Recurs cinematogràfic el qual situa dins d'un mateix pla dos o més plans. Serveix per vincular la narració en diferents punts per tenir molts punts de vista simultània el que pot donar peu a moments còmics o dramàtics.
Pla que mostra el que veu el personatge amb els seus ulls. Es coneix també com POV (Point Of View).
Pla en el qual la mirada de l'espectador o del personatge és impossible, és a dir, seria impossible posar el nostre cap en aquest tipus de plans.
Un pla aberrant (també anomenat pla holandès) és el que té un angle de cambra esbojarradament inclinat, en el qual l'eix vertical de la cambra està en angle respecte a l'eix vertical del subjecte.
És quan es crea un pla dins d'un pla. Apareixen espais que solen ser portes o finestres i es genera un segon pla.
Moviment de càmera sense desplaçar-se (a dalt, a baix, dreta, esquerra), com moure el cap.
La càmera es mou cap enrere, cap endavant… Ho pot fer a través d'un suport, d'una dolly, també a través d'una grua, d'un cotxe, amb una stedycam o directament amb la càmera a l'espatlla o a la mà.
El zoom és un travelling òptic, és a dir, no s'acosta la càmera sinó que s'acosta la lent focal o s'allunya de tal manera que estant la càmera quieta hi ha un apropament o allunyament a la imatge en concret que es vol enfocar.
La profunditat de camp fa referència al marge de distància on el elements d'una fotografia queden enfocats o amb un nivell correcte de nitidesa.
La regla dels terços és una guia de composició que divideix uniformement una imatge en terços usant dues línies divisòries horitzontals i verticals. Col·locar el subjecte o elements d'interès on es creuen les línies crea una composició més impactant i agradable a la vista.
Control de càmera que serveix per equilibrar els nivells dels colors bàsics: vermell, verd i blau, per tal que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com a negre.